dimecres, 11 d’abril de 2012

CIBERFILLS I CORONATS

Vivim en una societat virtual, digital, 2.0, ... Jo sóc una gran defensora dels avenços tecnològics. Crec que  els nous mitjans ens ofereixen oportunitats infinites per aprendre, per comunicar-nos i per ensenyar. Però la tecnologia comporta també la mediatització de les nostres vides i l’aïllament. Ens creiem que el que passa realment és allò que els mitjans ens diuen que passa i aquest fet ens ha allunyat de la realitat, de l’única realitat que tenim: la nostra. Amb els fills passa el mateix. Ens han fet creure que un nen pot decidir quina roba s’ha de posar, què ha de menjar i  a quina hora ha d’anar a dormir. Els anuncis, les pel·lícules,  els vídeo jocs,...han  situat els nens en el centre.  Entre tots  hem coronat petits reis i petites reines ,.. i d’aquesta manera mentre abanderàvem  els valors democràtics, amb la pretensió de ser més oberts que els nostres pares, ens hem passat vint i cinc pobles..
Sortosament me’n vaig adonar de tot això fa uns divuit anys mentre comprava unes sabates per la meva filla. La dependenta ens va treure tres o quatre parells de sabates i jo li vaig preguntar a la meva filla quines li agradaven més.. Tot just vaig acabar de dir-ho, em vaig avergonyir. Què faig preguntant-li això a una nena de dos anys? Ràpidament  li vaig dir jo a la dependenta quines sabates ens quedaríem. Probablement en altres ocasions vaig cometre el mateix error i no vaig ser-ne conscient.... 
De tota manera, i malgrat les meves equivocacions,  quan he dit no he mantingut el no  i  sempre he tingut clares les normes fonamentals de convivència. Tal com diu Nora Rodríguez, escriptora i pedagoga, el respecte no és negociable, la salut no és negociable  i els valors de la família no son negociables. Hi ha altres aspectes, més secundaris que a mesura que creixen els fills i les filles es poden negociar. Però sempre hem de tenir clar que en el centre d’una família hi ha d’haver els pares o els que tenen cura dels nens. Hem de mirar els fills als ulls i dir-los el que creiem que és bo per ells. Sense por al conflicte. El conflicte sorgirà en molts moments però no ens ha de fer por si tenim molt clar on és el centre. No hem de mostrar-nos afeblits i hem de pensar que malgrat les nostres equivocacions, nosaltres sabem el que és millor per ells.  
Potser  el  Sr. Marichalar no hauria d’haver deixat que Felipe Froilán de Todos los Santos agafés l’escopeta . Al seu pare, li hagués anat bé reflexionar sobre on era el centre i sobre la coronació dels petits reis  a la nostra societat( tal com he dit més amunt).  De tota manera en el seu cas és més difícil perquè ja neixen coronats.

1 comentari:

  1. La veritat és que estem en una societat en la que s'ha creat la necessitat de tenir una identitat segons les coses materials que es tenen. Tot perquè consumim, i consumim, i consumim... Això és el que ens ha portat a lo que som ara, una societat individualista i egoista. Ens hem deixat manipular per la publicitat, per les modes, etc. I això també els està afectant als mes petits. Normalment els adolescents tenen la identitat segons la roba que porten, i si no la tenen es la fi del mon... XD

    Algun dia ens n'adonarem de l'error que hem comès! Petonets!

    ResponSuprimeix