dimarts, 29 de maig del 2012

TOLERANTISME I NOVES VERSIONS MUSICALS

Una de les accepcions  de la paraula tolerància té a veure amb l’amplitud de mires, amb la flexibilitat i amb la capacitat de comprendre l’altre. Em refereixo a la disposició a admetre en els altres una manera de pensar, d' obrar o  d’esser, diferent de la nostra.  Hi ha una altre accepció que fa referència a la capacitat  d’habituar-se a l’ús continuat d‘una droga o d’un medicament o a la facultat de suportar aquest ús.
La paraula tolerància ha envaït els mitjans de comunicació, els discursos polítics i els programes educatius.  Ens han venut que sinó som  tolerants, som retrògrads, reaccionaris. L’abús de la paraula ha conduït al seu deteriorament. El seu significat s’ha desvirtuat i ara ser tolerant vol dir tenir la facultat d’empassar-s’ho tot.
Doncs jo vull reivindicar el dret a no ser tolerant davant de determinades actituds. Parlo per exemple de situacions que suposen la vulneració de compromisos. En concret, el dia 10 de maig no vaig poder tornar a casa en tren perquè uns piquets van impedir que es respectessin els serveis mínims. Davant d’això no penso ser tolerant. Tampoc  vull ser-ho davant dels defraudadors;  ni dels presidents de tribunals que fan viatgets a Marbella. No vull ser tolerant amb els polítics que fan servir la seva posició de poder per tenir el que volen sense posar-hi cap esforç.. ni amb els que han desviat els diners destinats a la cooperació per comprar-se pisos o per pagar honoraris a consultories fantasmes. Tampoc tolero el capteniment de certs parlamentaris valencians que fan soroll quan intervé una representant del grup de l’oposició amb l’anuència de la presidenta del  Parlament. Haig de ser tolerant amb els que defensen la desigualtat entre homes i dones adduint preceptes religiosos?. No hi ha cap divinitat que toleri el menys preu de gènere.  En aquests casos  no tinc disposició per admetre en els altres una manera d’obrar diferent de la meva. La seva llibertat acaba on comença la meva i la meva s’acaba on comença la d’ells. Sense aquest principi bàsic, és impossible vertebrar una societat.
Entre tots, hem d’inventar nous conceptes i dotar de contingut als que ja tenim. Aquest procés tan difícil en el món dels valors i dels principis és molt fàcil portar-lo al camí de la música. Hi ha cançons de les qual se n’han fet milers de versions i quan en sents una de nova potser encara t’agrada més que l’anterior. Per exemple la cançó  de Charles Trenet   Que reste t'il de nos amours, ha estat reinventada per  Frank Sinatra, Patrick Bruel, Rod Stewart, Nat King Cole, Gloria Lynne, Joao  Gilberto ,Gal Costa, Sam Cooke,..

Tant de bo siguem capaços de fer noves versions de la democràcia que ens portin cap a la superació de nosaltres mateixos i cap a  la recerca del bé de la societat. Només necessitem persones amb capacitat de transmetre l’essència dels conceptes des de la credibilitat i la coherència.