En aquests temps difícils, complicats i líquids, voldria fer un cant a la vida, als lligams sòlids i a les coses que realment valen la pena. En aquests moments, és fàcil deixar-se portar per les presses, pel aquí i l'ara i enrolar-se en un etern neguit que no ens deixa respirar. En aquest món nostre, és fàcil no voler comprometre’s per evitar el dolor. Tenim molts coneguts de xarxa amb els qui tenim relacions virtuals i dediquem molt de temps a coses absurdes, sense adonar-nos-en que només tenim una vida i que el nostre tresor més gran és el temps.
És justament del temps que us volia parlar. No d’aprofitar el temps treballant més i dormint menys, sinó de regalar temps. Temps per la família, temps pels amics. Regalar el nostre temps per escoltar, per compartir, per acompanyar,... Les relacions fetes a base de temps i de dedicació produeixen lligams sòlids que ens fan sentir que formem part d’alguna cosa important.
Les persones més felices que he conegut són les que regalen molt de temps als altres. Les que s’uneixen als demés cercant les fortaleses alienes i les pròpies. D’aquesta manera es teixeixen unes teles precioses que t’embolcallen i et donen força.
Però de les persones felices també he après que per poder donar, s’ha de tenir consciència d’ un mateix. Seure una estoneta, tancar els ulls, respirar mentre escoltem una música que ens acarona l’ànima sota la llum d’una espelma que ens acompanya.
Regalem temps i regalem-nos moments de pau per poder esdevenir teixidors de teles precioses.
