Fa molts anys que treballo de secretària. Ser-ho no era el meu somni, però intento fer la meva feina de la millor manera possible. Hi ha companyes que s’autoanomenen col·laboradores, assistents o altres coses semblants. Jo, després de molts anys, he aconseguit pronunciar la paraula sense haver de recórrer a eufemismes. En part ho dec als anys, que et donen seguretat i confiança i en part perquè me’n vaig adonar fa temps que no tothom té qualitats per ser una bona secretària.
He tingut caps de tota mena, malauradament, però, tots tenen una cosa en comú: Mai han estimat les secretaries. Ho noto sobre tot quan els passo una trucada i es veuen obligats a parlar amb la secretària de la persona amb la que volien contactar.. No hi ha res que els empipi més. M’han cridat l’atenció moltíssimes vegades per no aguantar suficientment una trucada. Suposo que per ells és denigrant adreçar-se a una secretària. Això sí, quan la secretària aconsegueix unes entrades gratis per anar al teatre o al futbol, llavors sí que hi parlen.
Potser algun dels caps que he tingut està casat amb alguna secretària. Llavors a casa li deu demanar al seu fill o algun parent que li faci d’intermediari o parla directament amb ella? Secretaries del món continueu així, discretes, pacients i eficaces.. Encara que ells no ens estimin, que tampoc ens fa falta, nosaltres continuarem fent la feina.
