dilluns, 24 d’octubre del 2011

La bona educació i una mica més

Cada cosa que fem té una importància fonamental. El  moviments de les nostres fitxes, condicionen el posicionament de les altres. Cap acció és indiferent. De la mateixa manera, l'actitud que tenim davant les petites coses de la vida condiciona les nostres futures accions i les de les persones amb les que interaccionem.

Cada matí agafo el tren. Quan obre les portes a l'estació, l'actitud dels viatgers podem dividir-la en tres grups: els que entren al tren abans de que hagi sortit tothom amb els braços en forma de gerra per tal d'agafar seient costi el que costi, els que esperen que surti tothom per entrar-hi i els que a més d'això son amables. Si fem una comparació amb la física podriem dir que els primers tenen càrrega negativa (electrons), els segons son neutres, et deixen indiferent (neutrons) i els tercers son positius i t'alegren la vida ( protons). Sinó vaig errada, els electrons donen voltes al voltant del nucli i les persones negatives també. Es fan veure més que les altres i de la seva negativitat en fan una manera de viure. Justifiquen la seva actitud  i cada vegada estan més convençuts que tenen mil raons per ser així.

L'altre dia vaig anar al supermercat (aquell que te nom de mercat i de dona i que no fa mai anuncis però que està molt bé de preu) i en tornar a casa estava contentíssima.  Em vaig trobar amb una caixera que feia temps que no veia. Em va tractar amb una gran amabilitat, em va dir que posés les coses al carro tranquil.lament,..i em va comentar que estava contenta de verure'm. Després, quan esperava l'ascensor, un senyor molt amable em va oferir de pujar amb ell i la seva família. Em van deixar sortir la primera i em van saludar cordialment. En arribar a casa, em sentia feliç, fins i tot important. La caixera i el senyor, els protons, em van fer sentir que valia la pena ser amable.

Tots podem ser protons, és tan fàcil com mirar la nostra quotidianitat des d'una altra perspectiva. De fet, com més somrius, més ganes tens de somriure. És un peix que es mossega la cua. Si somrius ets més feliç i si ets més feliç, somrius més. Ser educats i una mica més no costa tant.

1 comentari:

  1. Què fort, Neus! Anava a posar-me a escriure una entrada nova al blog que havia de dir-se: DE MALA EDUCACIÓ. Duia tot el dia pensant-hi. Començaria així: "No tornar la salutació a un veí és de mala educació, no cedir el seient de l'autobús a una persona gran és de mala educació; no deixar sortir els passatgers d'un vagó de metro abans d'entrar-hi també és de mala educació i donar una empenta algú i no demanar disculpes, encara és de més mala educació." Sí, t'ho ben juro! Però abans de posar-m'hi he pensat en entrar a l'ABZUMZUM. Quan he vist el títol del teu "post" no m'ho podia creure! L'he hagut de rellegir, incrèdula, al·lucinada! Evidentment, la forma hauria estat diferent però, igual que tu, volia transmetre una mica de tot això. És espectacular com ens amoïnen les mateixes coses, ens indignen les mateixes actituds...
    M'has aixafat la idea, però m'encanta saber que opines com jo.
    Per cert, la meva darrera entrada parlava de somirures!
    "Si somrius ets més feliç i si ets més feliç, somrius més. Ser educats i una mica més no costa tant", oi?

    ResponElimina