diumenge, 22 de gener de 2012

LOPE TAMBÉ SOMIAVA

L’altre dia mentre cuinava, escoltava per la ràdio un psicòleg que parlava sobre els somnis. Deia que tenim períodes intermitents de son profund i altres en els que somiem. També deia que no som tan originals i que normalment tots somiem coses semblants que posen de manifest les nostres pors i aspectes de la nostra personalitat i de la nostra vida que ens espanten. Avui he somiat que no sabia fer res, que m’avergonyia d’estar a nosequin lloc perquè era incapaç de posar en pràctica cap habilitat. M’he despertat angoixada i pensarosa, dubtant de les meves capacitats. Per sort, he anat a la dutxa i he pogut recordar com s’obria l’aixeta i quin era el flascó del sabó. Després m’he fet un cafetonet i unes torrades, i sortosament he estat capaç de fer servir la torradora i la cafetera sense cap problema. Estic salvada!, he pensat.

He estat a punt de consultar per internet quin era el significat del meu somni però finalment he desistit. M’he estimat més pensar sobre mi mateixa i analitzar l’estat de la qüestió. Només se m’ha acudit una explicació: segurament he somiat això perquè en el fons no tinc prou seguretat, però qui la té? Suposo que formo part d’un grup humà que té aquest mateix somni de tant en tant i he decidit no pensar-hi més i posar-me a prova. He obert l’ordinador i m’ha agafat pànic escènic. Sabré escriure una frase? Com que encara estava una mica espantada, he seguit el vell recurs que feia servir quan era petita alhora d’escriure una redacció de tema lliure. Començava dient  “La professora ens ha encarregat que fem una redacció i jo no sabia exactament de què havia de parlar però he decidit començar..”  i d’aquesta manera  al més pur estil del sonet “De repente” de Lope de Vega aconseguia fer un text sense haver de dir massa cosa. “Un soneto me manda hacer Violante y en mi vida me he visto en tal aprieto...”

Em consolo pensant que potser Lope també havia somiat que no sabia fer res i que en aixecar-se de dormir va comprovar si recordava com menjar-se un plat de sopes escaldades amb cansalada mentre s’enfrontava davant d’un paper tot provant d’escriure el sonet.   

1 comentari:

  1. Mentre tu puguis seguir escrivint i nosaltres puguem seguir llegint-te,tot anirà bé!
    ;-)

    ResponSuprimeix