La bona educació i una mica més

Cada cosa que fem té una importància fonamental. El  moviments de les nostres fitxes, condicionen el posicionament de les altres. Cap acció és indiferent. De la mateixa manera, l'actitud que tenim davant les petites coses de la vida condiciona les nostres futures accions i les de les persones amb les que interaccionem.

Cada matí agafo el tren. Quan obre les portes a l'estació, l'actitud dels viatgers podem dividir-la en tres grups: els que entren al tren abans de que hagi sortit tothom amb els braços en forma de gerra per tal d'agafar seient costi el que costi, els que esperen que surti tothom per entrar-hi i els que a més d'això son amables. Si fem una comparació amb la física podriem dir que els primers tenen càrrega negativa (electrons), els segons son neutres, et deixen indiferent (neutrons) i els tercers son positius i t'alegren la vida ( protons). Sinó vaig errada, els electrons donen voltes al voltant del nucli i les persones negatives també. Es fan veure més que les altres i de la seva negativitat en fan una manera de viure. Justifiquen la seva actitud  i cada vegada estan més convençuts que tenen mil raons per ser així.

L'altre dia vaig anar al supermercat (aquell que te nom de mercat i de dona i que no fa mai anuncis però que està molt bé de preu) i en tornar a casa estava contentíssima.  Em vaig trobar amb una caixera que feia temps que no veia. Em va tractar amb una gran amabilitat, em va dir que posés les coses al carro tranquil.lament,..i em va comentar que estava contenta de verure'm. Després, quan esperava l'ascensor, un senyor molt amable em va oferir de pujar amb ell i la seva família. Em van deixar sortir la primera i em van saludar cordialment. En arribar a casa, em sentia feliç, fins i tot important. La caixera i el senyor, els protons, em van fer sentir que valia la pena ser amable.

Tots podem ser protons, és tan fàcil com mirar la nostra quotidianitat des d'una altra perspectiva. De fet, com més somrius, més ganes tens de somriure. És un peix que es mossega la cua. Si somrius ets més feliç i si ets més feliç, somrius més. Ser educats i una mica més no costa tant.

EL PERQUÈ DE L'AB ZUM ZUM

Fa molt de temps que volia crear un blog i després d'escoltar l'Emili Duró per fi ho he fet. He decidit canviar el condicional per un temps sense condició. El "faria si" pel "faré". Ha estat facilíssim. Per fi m'he decidit i he entrat en el meravellós mon del 2.0.  Quan ja tenia clar tot el que volia dir, no sé que he tocat i ho he perdut tot. He hagut de tornar-ho a escriure. En el fons, però, el 2.0 m'ha fet un favor. Segur que aquest segon escrit serà millor que el primer. Menys espontani, és clar, però més acurat.

Abans de continuar, vull donar-vos les gràcies. Jo sóc de les que haurien de pagar per escriure i per parlar, però tinc la sort de poder-ho fer gratis. Gràcies, per llegir-me i també gràcies per escoltar-me. De fet sóc el que sóc gràcies als que han estat i als que estan al meu costat. Sou part de mi i jo part de vosaltres.

Pel que fa al nom del blog, sense afany de fer de neòloga, he volgut agafar dues paraules i unir-les. Ab és un prefix que vol dir allunyament o separació i Zum zum és l'onomatopeia d'una remor sorda. D'altra banda Ab  és una de les primeres paraules que he trobat en el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans i Zum zum  és la penúltima. M'encanten els diccionaris !! Jo vaig fent camí intentant allunyant-me de tot allò que fa soroll, de tot el que no em deixa avançar, de totes les coses que m'allunyen del que jo vull, de la negativitat.

Benvingudes i benvinguts a l'AB ZUM ZUM !