VULL SENTIR-VOS

Estem acostumats a llegir l’opinió de professionals de prestigi i a beneir el criteri d’aquest o l’altre tertulià o tertuliana. Fa temps que sentim les mateixes veus, que  llegim els mateixos  “opinadors” professionals  i que els nostres pensaments són cada vegada més limitats.

Sento a molta gent que diu: què hi farem , és el que toca, si ho volen així, hem d’estar contents de conservar la feina. Però a quin preu?  Jo no puc estar contenta si al meu voltant hi ha tanta tristesa. Estic agraïda per tot el que tinc, per la meva magnífica sort però desitjo la meva sort als altres, també als opinadors, és clar.

Conec moltes persones interessants, gent sàvia, amb criteri propi, amb experiència i amb moltes coses a dir que es guarden les seves opinions perquè són humils, perquè pensen que no s’hi pot fer res,  i perquè no són conscients de tot el bé que poden fer. El nostre món ha anat avançant gràcies als somiadors, als que un dia van creure que una idea, pels altres utòpica, es podia fer realitat. Desperteu-vos gent interessant, vull sentir-vos!! ! M’interessa el vostre criteri. Sobretot el teu , tu ja saps que em dirigeixo a tu. Hi ha molts joves al vostre voltant que us agrairan que els feu pensar.  L’única manera d’avançar és tenir consciència del que som i creure que podem  despertar de la letargia.  

Tinc la sensació de que hi ha un Club del Terror que gestiona les nostres pors  per tal  que no pensem, per fer-nos creure que no hi podem fer res i que ells ens salvaran. Però no us ho creieu, podem fer el que ens proposem. Feu la prova. Si creieu que alguna cosa es pot canviar, intenteu-ho. Veureu que sí que podeu canviar el vostre entorn. I si molts petits entorns canvien, canviarà una part important del nostre món.  Encomaneu als vostres fills, als nebots, als amics i als veïns il·lusió, pensament crític i esperança. Convoqueu xerrades interessants. Dialogueu. No sigueu egoistes o excessivament humils i compartiu el vostre coneixement.

Evidentment tot això només ho podrem fer des de l’empatia i el respecte i des del convenciment de que hem fet alguna cosa que ens transcendirà.  

Us faig un regal. Escolteu aquest ària preciosa de La Boheme i reflexioneu sobre tot això i parleu, vull sentir-vos!!

http://www.youtube.com/watch?NR=1&feature=endscreen&v=dYhBqYZGVvc



Només tenim el temps

Sempre m'ha agradat escriure i sovint havia somiat en escriure un llibre. Ho veia, però, com una mena de quimera, com un món (el de la literatura) que potser m'aniria massa gran. Uns mesos abans de crear aquest blog i a partir d'una experiència vital (que podreu conèixer quan  llegiu el llibre) vaig decidir que havia arribat l'hora. Sí, era el meu somni, i havia de fer tot el possible per materialitzar-lo. Em vaig cansar de parlar en condicional. Jo voldria, si jo.., i vaig decidir passar a l'acció. La il.lusió i la perseverança m'han acompanyat durant tot el temps que m'he dedicat a fer-lo. He après, m'he equivocat, he reescrit, m'he emocionat i he rigut... He tingut la temptació de destruir-lo un parell de vegades, però (potser per sort) no ho vaig fer.

Ahir, un dia després de l'aniversari de la meva mare, el vaig acabar. De sobte em vaig sentir buida i vaig tenir por. Fa més d'un any que hi dono voltes, que imagino escenes, que escric mentalment un capítol, que faig cerques, que consulto sinònims,.. El llibre ha esdevingut una motivació molt important. Ens hem fet amics. Ha esta el meu confident i el meu testimoni.

L'he fet arribar a alguns familiars i amics íntims..i també a dues persones que viuen de la literatura. Ara és el moment de la veritat. Estic trasbalsada. Tinc pànic escènic. Jo he fet la feina. Ara us toca a vosaltres.

Alea jacta est!