divendres, 13 de gener de 2012

NORMES, VALORS I E-EINES

El meu pare era  d’aquells mestres que treien el millor de cada alumne. Un mestre que segurament va cometre errors però que més enllà dels convencionalismes i del sistema, creia en les persones i procurava treure el millor de cadascú. Els mestres son peces claus en el procés educatiu dels alumnes. No cal que siguin herois, no cal que en sàpiguen més que ningú però sí que cal que creguin en el que fan. El sistema, però,  ajuda poc. Es un sistema obsolet que s’ha anat repintant amb reformes pretesament progressistes però sense qüestionar-ne l’essència. 
Som una societat TIC,  una societat 2.0. No som  la societat il·lustrada ni la societat de la revolució industrial. Per tant no podem continuar fent servir ni els mètodes enciclopèdics ni preparar als alumnes per la producció. Hem d’acceptar el que som, una societat basada en la informació, la comunicació, els serveis,  la tecnologia. Observo astorada la doble moral: pares enganxats als seus Iphones que castiguen els seus fills perquè tot el dia tenen  l’ordinador obert i estan pendents del mòbil. És hora de fer servir les TIC per motivar, per ensenyar, ..qualsevol suport és bo per aprendre,..  Trobo molt simptomàtic que avui en dia encarar no hi hagi alguna assignatura que es digui : aprendre a través del xarxa o alguna cosa així. Els alumnes han de saber fer servir les e-eines, s’ha d’aprofitar les seves habilitats  per construir coneixement.
D’altra banda, encara hi ha molts professors que parlen del coeficient intel·lectual amb determinisme luterà. Un concepte que  va crear Binet a principis del segle XX per identificar alumnes amb necessitats educatives especials i que avui sembla superat. Gardner parla de les intel·ligències múltiples. Intel·ligència lògico- matemàtica, lingüístico-verbal , visual-espaial, musical, coroporal-cinèsica,..   Encara n’hi ha que cataloguen els alumnes en funció dels resultats d’un test que la única cosa que reflecteix és l’habilitat de l’alumne per fer aquell test. Més enllà, el que val és l’observació. Conèixer els alumnes, saber quines són les seves capacitats i potenciar-les.
Els continguts dels programes educatius son obsolets. Els que jo vaig estudiar són molt similars als que han estudiat els meus fills. Les assignatures clàssiques continuen tenint el mateix format: anacrònic. El món ha avançat a passos gegantins i per comprendre’l cal  canviar els continguts. El canvi és bo i només ens fa por quan no estem preparats. 
El que sempre necessitaran els alumnes son normes i valors bàsics, essencials que els ajudin a ser millors ciutadans, millors persones.
Tal com diu Ken Robinson, expert en desenvolupament i creativitat, “elevar els estàndards d’educació no serveix de res si aquets estàndards no són vàlids”. Jo ja fa temps que els vaig començar a canviar pel meu compte i normalment el test d’intel·ligència que els hi han fet als meus fills els llenço a les escombraries. Això sí, a casa hi ha normes, valors i e-eines,...

1 comentari:

  1. Neus, hauries de ser la consellera d'Educació!
    Ara mateix comparteixo aquest article al Facebook. Sí, senyora, quanta raó!
    Felicitats per posar els punts damunt de les "i".

    ResponSuprimeix