dijous, 24 de novembre del 2011

CABANES INTERIORS O HABITACIONS VITALS?

M'he assabentat que hi ha una exposició al Centre José Guerrero de Granada que s'anomena "Cabañas para pensar". La mostra recull reproduccions de cabanes en les quals s'hi van recloure grans artistes, filòsofs o músics per "crear". Tots ells tenen un denominador comú: es reafirmen com individus diferents de la resta i reivindiquen un espai aïllat en el qual pugui tenir lloc "la creació". Molts creadors han sentit aquesta crida a la solitud per tal d'allunyar-se del soroll dels altres homes ( i dones).
Petrarca, a L'elogi de la vida retirada  exalça les virtuts de la vida solitària. No sóc una gran coneixedora de l'obra d'aquest precursor de l'humanisme, però se que va escriure L'elogi a la intimitat de la seva cabana, després d'haver viatjat i d'haver tingut moltes experiències amb  "els altres". La vida retirada mai és una vida retirada en sentit absolut. ´És un concepte relatiu que només podem comprendre en la mesura que existeixen "els altres".  D'altra banda a qui va destinada l'obra d'un creador ? Un autor, un artista crea per ser llegit, per ser criticat, per ser estudiat,..i per poder fer tot això també necessita "els altres".
Virginia Wolf en el seu llibre Una habitació pròpia  fa un pas endavant. Defensa que les dones per poder competir amb els homes com a creadores de literatura necessiten "unes guinees i una habitació pròpia". Aquest espai propi no és només un lloc físic, és un espai vital en el qual la dona ha de poder ser propietaria del seu temps. L'habitació pròpia la vas construint al llarg de la vida. La cova és un espai temporal, físic.
Jo sempre he tingut les millors idees mentre camino pels intersticis de la ciutat, envoltada de gent que va i ve. És clar que la meva creació és de segon ordre i que algú que llegeixi aquestes ratlles, pensarà que tan sols un excés de vanitat em pot portar a fer aquest afirmació. De tota manera, ben mirat, jo no creo, tan sols, combino, barrejo. Per poder crear s'ha de partir del no res i jo tan sols combino paraules de la manera que em sembla més adient. Per fer-ho, això si, m'instal.lo còmodament a la meva cabana interior. No necessito buscar-la, ni construir-ne cap, la porto sempre a dintre. ..Com a barrejadora o combinadora necessito la referència dels altres. Ja he dit moltes altres vegades que jo sóc en la mesura que em deixeu ser. Hi sou, doncs, existeixo.   
  

3 comentaris:

  1. Hola Neus, felicidades por tu blog. Eres una artista de la pluma. Te invito cuando quieras a que visites el mio, aunque son temas diferentes, ¡¡¡todo es arte!!!

    ResponElimina
  2. Hola Neus! M'encanta el teu blog i a cada paraula t'hi veig reflexada. M'agraden molt les teves entrades i penso seguir-te i participar.

    ResponElimina
  3. Dius que hi ets en tant que et llegim. De fet, t'admirem. I ho fem perquè ens agrada gaudir d'aquestes meravelloses combinacions de paraules que fas i perquè tens el do de saber posar cadascun dels mots al lloc que li pertoca.
    Espero amb impaciència la teva propera CREACIÓ.

    ResponElimina