Totes les persones, fins i tot les més honestes, tendim a interpretar algun personatge. Suposo que és una questió de supervivència, de voler projectar una imatge de nosaltres mateixos que ens ajudi a aconseguir els nostres objectius.Volem protegir-nos per tal que no ens fereixin. En aquest exercici quotidià hi ha, però, un perill: creure't que ets un dels personatges que interpretes i oblidar-te de la persona que ets.
Vivim uns temps de revisió de valors, de mort i de resorgiment, de pèrdua i d'oportunitat. És un bon moment per replantejar-nos qui som i per pensar en qui erem. Fa una mica de por, si. Mirar-nos al mirall desputllats ens aterra, però si aconseguim treure'ns la por, pot ser tota una experiència catàrtica.
Intento ser cada vegada més persona i menys personatge però no és gens fàcil.
Molts dels nostres responsables polítics representen molts personatges. Entre ells n'hi ha que fins i tot interpreten personatges de cartó, que no fan cap acció efectiva. El problema pràctic és que cobren un sou per cadascun dels personatges que interpreten. Si només rebessin un sou com a persones potser podriem aconseguir un dèficit més proper als països capdavanters de la zona euro.
Acabo amb unes paraules robades al gran poeta Miquel Martí Pol
"Potser el costum
t'ha convertit en aquest personatge
hieràtic i solemne que malviu
entre la por terrible a veure's nu
i el terrible desig de despullar-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada