Quan penso en les coses més importants de la vida, em ve al cap aquest ària de l'òpera Turandot. Que ningú dormi!. No us penseu, ho he après fa poc, el significat vull dir, però abans de saber-ho ja m'ha havia tocat el cor. Puccini sap arribar al cor de les persones, la seva música transcendeix l'enteniment i va directament a l'ànima. No cal saber res d'art per esborronoar-se, per sentir emocions, tot això està més enllà de saber-ne o no.
Una de les coses importants de la vida son els fills. Quan eduques, quan els acompanyes pel camí de l'aprenentatge, en el fons, desplegues uns sentiments i unes emocions semblants. T'esborrones, de tant que els estimes però no dorms, estàs pendent, alerta, vigilant.
Quan penso en l'educació també penso en la truita de patates de la Paquita. Diu que perquè et surti bé, has de ser-hi. S'ha de remenar constantment amb dues culleres per tal que les patates tinguin el mateix punt de cocció.
Però per educar també s'ha de ser flexible, evolucionar. De la mateixa manera que Puccini va compondre l'ària fa 90 anys, segons les tendències de l'època , el grup Inspira, com podreu comprovar en el link que us recomano, la canten amb un ritme nou, adaptat als temps. El missatge, però, és el mateix: estima i no dormis!! http://www.youtube.com/watch?v=teBkLOZjWPQ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada