dilluns, 8 d’octubre de 2012

ELS CAPS QUE NO ESTIMAVEN LES SECRETARIES

Fa molts anys que treballo de secretària. Ser-ho no era el meu somni, però intento fer la meva feina de la millor manera possible. Hi ha companyes que s’autoanomenen col·laboradores, assistents o altres coses semblants. Jo, després de molts anys, he aconseguit pronunciar la paraula sense haver de recórrer a eufemismes.  En part ho dec  als anys, que et donen seguretat i confiança i en part perquè me’n vaig adonar fa temps que no tothom té qualitats per  ser una bona secretària.
He tingut caps de tota mena, malauradament, però, tots tenen una cosa en comú: Mai han estimat les secretaries. Ho noto sobre tot quan els passo una trucada i es veuen obligats a parlar amb la secretària de la persona amb la que volien contactar.. No hi ha res que els empipi més.  M’han cridat l’atenció moltíssimes vegades per no aguantar suficientment una trucada. Suposo que per ells és denigrant adreçar-se a una secretària. Això sí, quan la secretària aconsegueix unes entrades gratis per anar al teatre o al futbol, llavors sí que hi parlen.
Potser  algun dels caps que he tingut està casat amb alguna secretària. Llavors a casa li deu demanar al seu fill o algun parent que li faci d’intermediari o parla directament amb ella? Secretaries del món continueu així, discretes, pacients i eficaces.. Encara que ells no ens estimin, que tampoc ens fa falta, nosaltres  continuarem fent la feina.

1 comentari:

  1. "SOLSTICI" Miquel Martí i Pol

    Reconduïm-la a poc a poc, la vida,
    a poc a poc i amb molta confiança,
    no pas pels vells topants ni per dreceres
    grandiloqüents, sinó pel discretíssim
    camí del fer i desfer de cada dia.
    Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
    i amb turpituds, anhels i defallences,
    humanament, entre brogit i angoixes,
    pel gorg dels anys que ens correspon de viure.

    En solitud, però no solitaris,
    reconduïm la vida amb la certesa
    que cap esforç no cau en terra eixorca.
    Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
    l’aigua de llum que brolli de les pedres
    d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.



    jo si que t'estimo!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

    ResponSuprimeix