No voldria perdre aquells ulls d’infant, oberts i encuriosits per tot el que passa al seu voltant.
No voldria deixar anar un cor ingenu i generós que permet veure la bondat dels altres.
Voldria cridar als quatre vents que les utopies estan fetes per dur-se a terme
Voldria escampar que els somnis són imprescindibles per viure.
Continuo pensant que un gest precís, en un instant concret pot canviar la nostra direcció equivocada.
I que a vegades tan sols necessitem un somriure que no ens condemni.
Sé que un somriure sincer pot obrir la porta de l’esperança.
Sé que l’esperança és l’inici d’un somni.
Somniem, perdonem, somriem i desitgem-nos un món millor.
Bon Nadal !!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada